Aquestes formes no volen estar separades. Només volen no ser minoria. Els agradaria estar barrejades, però... el seus biaxos fracturen la societat.
Un lleu biaix individual pot provocar un gran biaix col·lectiu.
La igualtat és un equilibri inestable. Un petit biaix pot inclinar tota la societat.
I si les arrossegueu vosaltres? Podeu aconseguir que la segregació no pugi tant?
Què passa si el llindar és 33%? I si fos al 50%? Sembla raonable que una forma prefereixi no ser minoria...
I si augmenta la tolerància, baixarà la segregació, oi? Haha, NO.
En un món on el biaix va existir, que desaparegui no esborra les conseqüències produïdes
I... si es muden si el seu veïnat és massa uniforme? Així sí que les formes acaben totes barrejades.
És només un canvi en la percepció de com és un entorn acceptable.
Per desbloquejar la situació, algú haurà de començar i acceptar ser la "petita minoria" del veïnat
1. Petits biaxos individuals → Gran biaix col·lectiu.
El resultat pot arribar a ser molt més esbiaixat que les persones que el van produir
2. El passat importa.
Aquest model tan simplificat de la realitat ens ajuda a reflexionar sobre com funcionen les coses a les nostres societats
3. La diversitat no es crea sola
Si els efectes dels petits biaixos són poderosos, també ho són els dels antibiaxos